Llibres de budisme i meditació

En aquesta secció pot consultar llibres de budisme i meditació del reconegut autor i mestre de meditació Gueshe Kelsang Gyatso.

Tots els llibres de Gueshe Kelsang estan publicats per l’editorial de la NKT, Editorial Tharpa Gueshe Kelsang están publicados por la editorial de la NKT,

“Una de les presentacions més concises del camí budista en idioma occidental” – BBC

Aquesta notable col·lecció de llibres qualificats constitueix la presentació més completa del camí budista cap a la il·luminació disponible en llengua occidental.

S’han escrit originalment en anglès i s’han traduït a molts idiomes.

Aquí trobaràs llibres sobre: meditació bàsica budista, pràctiques avançades de meditació, la manera de vida budista, tantra budista, filosofia i psicologia budistes.

Nou manual de meditació

L’art de la meditació i el mètode per aplicar-la a la vida,
de Gueshe Kelsang Gyatso

Aquest llibre, que continua essent un supervendes, és un manual perfecte per a la meditació diària.
Escrit especialment per al lector modern que intenta incorporar la pràctica de la meditació a l'agitada manera de vida occidental, ens guia gràcies a la seqüència de 21 meditacions conegudes com a lamrim, que condueixen a experimentar veritable pau interior.

Aquestes meditacions enriqueixen les nostres vides ajudant-nos a desenvolupar qualitats especials com claredat mental, amabilitat, paciència i saviesa. Ens ajuden a tractar de manera positiva qualsevol situació en la qual ens trobem i a convertir-nos gradualment en una font d’inspiració i alegria per als altres.

Amb tantes i tantes persones bolcant-se a la ciència interna de la meditació per solucionar els seus problemes diaris, aquest llibre és una companyia indispensable.

“En aquest temps de tensió i terrorisme internacional, en el qual els governs i grups justifiquen la violència com un mètode legítim per assolir fins pacífics, la perspectiva budista de Gyatso és particularment estimulant . . . les paraules de Gueshe Kelsang Gyatso ens proveeixen d’una inspiradora perspectiva cap a la pau.” FOREWORD MAGAZINE

Transforma la teva vida

Un viatge gojós
de Gueshe Kelsang Gyatso

Si seguim els consells continguts en aquest llibre, podrem transformar la nostra ment i la nostra vida, desenvolupar el nostre potencial humà i trobar pau i felicitat duradores.

• Quin és el veritable sentit de la nostra vida humana?
• On podem trobar la felicitat?
• Els veritables mètodes per solucionar els nostres problemes diaris
• Com arribar a la meta última

La riquesa interna de la compassió

Durant el descans de la meditació, intentarem mantenir una ment compassiva. Quan ens trobem amb una persona, hem de recordar que està sofrint i sentir compassió per ella. D’aquesta manera serà com descobrir un valuós tresor difícil de trobar. La compassió que sentim en contemplar els altres és la riquesa interior suprema, una font inesgotable de felicitat que ens beneficia no solament en aquesta vida, sinó també en les futures.

Com ja s’ha esmentat, la riquesa externa no pot ajudar-nos en vides futures, i ni tan sols podem estar segurs que ens farà feliços ara, ja que sovint ens causa preocupacions i pot fins i tot posar en perill la nostra vida. Els rics han de preocupar-se d’assumptes que no afecten els pobres, com els lladres, els negocis, el preu del diner i la posició social.

Tot això els produeix una gran ansietat. Mentre que la majoria de nosaltres podem viatjar amb llibertat, les persones riques o famoses han de dur guardaespatlles i corren el perill de ser raptades. Gaudeixen de poca llibertat i no poden descansar tranquil·les. Com més elevada sigui la nostra posició social, pitjor serà la caiguda; per tant, és millor no posar-nos en un pedestal.

Per molt que millorem les nostres condicions externes, mai podran proporcionar-nos felicitat pura ni protegir-nos del patiment. La veritable felicitat no existeix en aquest món impur. En lloc d’esforçar-nos per adquirir possessions, és millor que conreem la riquesa interna de la virtut que, a diferència de l’externa, mai ens decep i ens ofereix la pau i felicitat que desitgem. Amb una mica de pràctica, podem transformar els nostres amics en un tresor i obtenir la riquesa de l’amor, la compassió, la paciència i altres virtuts.

No obstant això, per poder fer això, el nostre amor per ells ha d’estar lliure d’aferrament o, en cas contrari, si deixen de complaure’ns o fan qualsevol cosa que no ens agrada, la nostra estima per ells es convertirà en odi. En realitat, solem empipar-nos més amb els nostres amics que amb els nostres enemics o amb els desconeguts.

Quan ens empipem amb els nostres amics, els convertim en maras. Els maras són persones o circumstàncies que interfereixen en la nostra pràctica espiritual. Ningú és un mara per si mateix, però si permetem que algú estimuli les nostres pertorbacions mentals, com l’odi, l’aferrament o l’estimació pròpia, el transformem en un. Els maras no sempre tenen banyes o un aspecte terrorífic. Algú que ens resulta agradable, que ens lloa i distreu contínuament, pot convertir-se en un obstacle per a la nostra pràctica espiritual.

El que els nostres amics siguin maras o un tresor depèn per complet de nosaltres. Si conreem la paciència, l’amor i la compassió amb sinceritat, seran com joies precioses, però si ens deixem dur amb freqüència per l’odi, els convertirem en maras. Si descobríssim un tresor enterrat sota terra o guanyéssim una gran quantitat de diners, ens sentiríem molt afortunats.

No obstant això, si tenim en compte que la riquesa interior és superior a l’externa, ens sentirem molt més afortunats en trobar-nos amb algú que ens ofereix l’oportunitat d’augmentar les nostres virtuts. Per al sincer practicant compassiu, el simple fet de trobar-se amb altres persones, parlar amb elles o recordar-les és com trobar un tresor. Quan un practicant es troba amb algú, augmenta la seva compassió i les seves activitats diàries, com anar de compres o xerrar amb els amics, es converteixen en causes per a arribar a la il·luminació.

Vuit passos cap a la felicitat

La manera budista d’estimar
de Gueshe Kelsang Gyatso

VUIT PASSOS CAP A LA FELICITAT és un comentari a les vuit meravelloses estrofes que componen una dels ensenyaments budistes més apreciats. En aquest breu text, Ensinistrament de la ment en vuit estrofes, compost pel gran Bodhisatva tibetà Langri Tangpa, es revelen eficaços mètodes per obrir el nostre cor als altres i descobrir una font inesgotable de felicitat.

Durant segles, aquests mètodes han proporcionat pau i serenitat a innombrables persones a Orient, i ara, en el començament del nou mil·lenni, Gueshe Kelsang Gyatso introdueix aquestes antigues perles de saviesa en la nostra manera de vida moderna.

La bondat dels altres

Tots els éssers vius mereixen de ser estimats per la tremenda amabilitat que ens han mostrat. Tota la nostra felicitat temporal i última sorgeix mitjançant la seva amabilitat. Fins i tot el nostre cos és el resultat de l’amabilitat dels altres. Nosaltres no ens el vam dur de la nostra vida prèvia –es va desenvolupar a partir de la unió del semen del nostre pare i de l’òvul de la nostra mare. Una vegada havíem estat concebuts, la nostra mare amablement va deixar que ens quedéssim al seu úter, va nodrir el nostre cos amb la seva sang i la seva calor, va haver de suportar un gran malestar i finalment va haver de passar per l’experiència dolorosa del part, tot per nosaltres. Nosaltres vam arribar a aquest món despullats i amb les mans buides, però immediatament ens van donar casa, menjar, roba i totes les altres coses que necessitàvem. Mentre érem un bebè indefens, la nostra mare ens va protegir del perill, ens va alimentar, ens va netejar i ens va estimar. Sense la seva amabilitat avui no estaríem vius.

Com que va rebre una provisió constant de menjar, beguda i cura, el nostre cos, a poc a poc, va créixer del d’un petit bebè indefens al cos que tenim ara. Tot aquest nodriment directament o indirecta va ser proveït per incomptables éssers vius. Cada cèl·lula del nostre cos és, per tant, el resultat de l’amabilitat dels altres. Fins i tot la gent que mai no ha conegut la seva mare ha rebut aliment i cura plena d’estima d’altres persones. El mer fet que avui som vius és testimoni de la gran amabilitat dels altres.

Justament perquè tenim aquest cos present amb facultats humanes podem gaudir de tots els plaers i totes les oportunitats d’una vida humana. Fins i tot plaers simples com sortir a passeig o mirar una posta de sol es poden veure com un resultat de l’amabilitat d’innombrables éssers vius. Les nostres destreses i aptituds totes vénen de l’amabilitat dels altres; ens van haver d’ensenyar a menjar, a caminar, a parlar, a llegir i a escriure. Fins i tot la llengua que parlem no és una invenció pròpia sinó el producte de moltes generacions. Sense ella no podríem comunicar-nos amb l’altra gent ni compartir les seves idees. No podríem llegir aquest llibre, aprendre el Dharma, ni tan sols pensar amb claredat. Totes les facilitats que donem per descomptades, com cases, cotxes, carreteres, botigues col·legis, hospitals i cinemes només són produïdes gràcies a l’amabilitat dels altres. Quan viatgem amb autobús o cotxe no donem cap importància a les carreteres, però molta gent ha treballat molt dur per construir-les i fer-les segures per al nostre ús.

El fet que alguna de les persones que ens ajuden no tingui la intenció de fer-ho és irrellevant. Nosaltres rebem benefici de les seves accions, és a dir, que des del nostre punt de vista això és una amabilitat. Més aviat que enfocar-nos en la seva motivació, que de totes formes desconeixem, ens enfoquem en el benefici pràctic que en rebem. Tota persona que contribueix de qualsevol manera a la nostra felicitat i al nostre benestar és mereixedora de la nostra gratitud i del nostre respecte. Si haguéssim de tornar tot allò que els altres ens han donat, no ens quedaria res en absolut.

Podríem argüir que no se’ns donen les coses gratuïtament sinó que hi hem de treballar. Quan anem de botigues hem de pagar, i quan mengem en un restaurant hem de pagar. Potser disposem d’un cotxe, però hem hagut de comprar-lo i ara hem de pagar la gasolina, els impostos i l’assegurança. Ningú no ens dóna res de franc. Però, d’on traiem aquests diners? És cert que, en general, hem de treballar pels nostres diners, però són els altres qui ens donen feina o compren els nostres bens, i per tant, indirectament, són ells i elles qui ens proporcionen els diners. A més a més, la raó per la qual som capaços de fer una feina particular és que hem rebut la formació o l’educació necessària d’altres persones. Allà on mirem només trobem l’amabilitat dels altres. Tots estem interconnectats en una xarxa d’amabilitat de la qual és impossible de separar-se. Tot allò que tenim i tot allò de què gaudim, incloent-hi la nostra pròpia vida, és gràcies a l’amabilitat dels altres. De fet, tota felicitat que hi ha al món sorgeix com a resultat de l’amabilitat dels altres.

El nostre desenvolupament i la felicitat pura de la il·luminació total també depenen de l’amabilitat dels éssers vius. Els centres budistes, els llibres de Dharma i els cursos de meditació no sorgeixen pas del no-res sinó que són el resultat de la dedicació i el treball dur de molta gent. La nostra oportunitat de llegir i contemplar les ensenyances de Buda i de meditar-hi depèn enterament de l’amabilitat dels altres. A més, com s’explicarà més endavant, sense éssers vius a qui donar, que posen a prova la nostra paciència, o pels quals generar compassió, mai no podríem desenvolupar les qualitats virtuoses necessàries per assolir la il·luminació.

En resum, necessitem els altres per al nostre benestar físic, emocional i espiritual. Sense els altres no som res. El nostre sentir general, que som una illa, un individu independent i autosuficient, no té cap relació amb la realitat. Està més a prop de la veritat imaginar-se com una cèl·lula en l’ample cos de la vida, distints però íntimament lligats amb tots els éssers vius. No podem pas existir sense els altres, i al seu torn, els altres són afectats per tot allò que fem. La idea que és possible assegurar el benestar propi mentre negligim el dels altres, o, fins i tot, a expenses dels altres, és completament irreal.

Després de contemplar les maneres innombrables en què els altres ens ajuden, prenem una decisió ferma: “He d’estimar tots els éssers vius perquè ells i elles són molt amables amb mi.” Basats en aquesta determinació generem un sentiment d’estima especial –un sentit que tots els éssers vius són importants i que la seva felicitat importa. Intentem d’entremesclar la nostra ment de forma unipuntual amb aquest sentiment i el mantenim per tant de temps com puguem sense oblidar-lo. Quan ens aixequem de la meditació, intentem de mantenir aquesta ment d’amor de forma que, quan ens trobem amb algú o ens en recordem, pensem de forma natural: “Aquesta persona és important, la seva felicitat importa.” D’aquesta manera podem fer, d’estimar els éssers vius, la nostra pràctica principal.

El camí gojós de bona fortuna

El camí budista cap a la il·luminació
per Gueshe Kelsang Gyatso

Presenta el camí complet cap a la il·luminació d'una manera fàcil de comprendre i practicar. Enriquit amb relats i inspiradores analogies, revela el significat essencial de tots els ensenyaments de Buda segons l’ordre que s’han de practicar i ens guia en totes les etapes meditatives que condueixen cap a la il·luminació. Si seguim els ensenyaments que es mostren en aquesta preciosa obra, podrem canviar les nostres vides, desenvolupar plenament el nostre potencial humà i descobrir per nosaltres mateixos la il·limitada capacitat de pau i de felicitat que posseïm en el nostre interior.

Com aprofitar al màxim la nostra existència humana

Quan meditem sobre el gran valor i la raresa de la nostra preciosa existència humana, estem fent una meditació analítica que ens indueix a prendre la ferma decisió de no malbaratar ni un sol moment de la nostra vida i d’aprofitar-la al màxim posant en pràctica el Dharma. Quan aquesta determinació es manifesti en la nostra ment amb claredat, hem de prendre-la com objecte de meditació d’emplaçament i concentrar-nos per acostumar-nos a ella.

Encara que ara posseïm aquesta preciosa existència humana dotada de llibertats i dons, és possible que encara ens resulti difícil practicar el Dharma amb sinceritat perquè tenim algun altre tipus de limitació com, per exemple, no tenir temps per dedicar-nos a l’estudi i a la meditació. No es troba amb freqüència una persona que disposi de totes les condicions idònies per a l’ensinistrament espiritual, però el major impediment és no tenir un fort desig de practicar. Yhe Tsongkhapa va dir que per tenir el desig d’aprofitar al màxim la nostra preciosa existència dotada de llibertats i dons, hauríem de meditar en les quatre determinacions següents:

Necessito practicar el Dharma.
Puc practicar el Dharma.
He de practicar el Dharma en aquesta vida.
He de practicar el Dharma ara mateix.

Per voler practicar el Dharma, primer ens hem de convèncer de la necessitat de fer. Per això, meditem d’aquesta forma: He de practicar el Dharma perquè desitjo ser feliç i evitar el patiment, i aquest és l’únic mètode infalible per assolir aquests objectius. Si ho faig, eliminaré tots els meus problemes i podré beneficiar els altres.

És possible que comprenguem la importància d’ensinistrar-nos en el Dharma però pensem que no som capaços de fer-ho. Per eliminar dubtes i convèncer-nos que posseïm les condicions necessàries per practicar el Dharma i som capaços de fer-ho, reflexionem de la següent manera:

Ara posseeixo una preciosa existència humana dotada de les llibertats i els dons, i disposo de totes les condicions externes necessàries, com haver trobat un mestre espiritual qualificat. No existeix cap raó per no poder ensinistrar-me en el Dharma.

No obstant això, és possible que reconeguem la importància de practicar el Dharma i ens sentim capaços de fer-ho, però ho deixem per a més endavant, en una de les nostres vides futures. Per eliminar aquesta mandra de la postergació hem de recordar que, com que no tenim la seguretat de poder obtenir altre preciós renaixement humà, hem de practicar en aquesta mateixa vida.

Potser reconeguem que hem de practicar en aquesta mateixa vida, però encara pensem que serà millor fer-ho quan ens jubilem. Per vèncer aquesta actitud complaent, hem de recordar que podem morir en qualsevol moment i, per tant, hem de començar a practicar el Dharma des d’ara mateix. Després d’aquesta reflexió prendrem les següents quatre resolucions:

Practicaré el Dharma.
Puc practicar el Dharma.
Practicaré el Dharma en aquesta vida.
Practicaré el Dharma ara mateix.

Aquestes quatre decisions posseeixen un immens valor, perquè ens indueixen a generar de manera natural un desig continu i espontani d’aprofitar al màxim la nostra preciosa existència humana. Aquest desig és el nostre millor guia espiritual, perquè ens condueix pels camins espirituals correctes. Sense ell, el consell i alè dels altres no ens ajudaran a posar en pràctica el Dharma.

Una vegada, Aryadeva i Ashvaghosa es disposaven a entaular un debat. Ashvaghosa estava dempeus en el llindar de l’habitació, amb un peu dintre i l’altre fora. Per posar a prova la saviesa de Aryadeva, li va preguntar: «Estic a punt de sortir o d’entrar?» Aryadeva va contestar: «Depèn de la teva intenció. Si vols sortir, sortiràs. Si vols entrar, entraràs». Ashvaghosa no va saber què respondre, perquè el que va dir Aryadeva era totalment cert.